Home

Facebook de la FIEC

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

Campanya registre Gencat

Facebook treballar a l'exterior

Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior

Campanya registre Gencat

102.885 catalans han emigrat a l’estranger entre 2008 i 2016.

804.673 persones de totes nacionalitats han deixat Catalunya entre 2008 i 2016.

Els més de 35 anys representen el 42%.

Perfils diferenciats en una emigració no prou reflectida en les estadístiques.

Un total de 102.885 catalans, dels quals 17.368 durant l’any 2016, han marxat ha viure fora de Catalunya com a conseqüència de la manca d'oportunitats laborals adequades al llarg del període 2008-2016.

L'INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol va donar a conèixer el dia 27 de juny de 2017 els resultats per l'any 2016 de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) corresponents a les altes en un consolat espanyol amb la corresponent baixa en el municipi d'origen. Aquestes xifres són doncs molt representatives del moviment migratori amb caràcter estable atès que, normalment, només aquelles persones que han estabilitzat o tenen sòlides perspectives d'estabilitzar la seva situació en el seu nou país de residència fan totes aquestes gestions administratives. Lògicament les persones amb una situació precària o no estable en el nou país de residència rarament fan tots els passos d'alta consular i de baixa municipal i esperaran el millor moment per a fer-ho. Es possible doncs que algunes de les arribades al nou país, reflectides en els moviments consulars a l'EVR, no hagin tingut lloc en el mateix any de l'alta consular sinó un o dos anys abans.

 

Una continua tendència migratòria a Catalunya des del començament de la crisi

Segons aquestes dades un total de 17.368 ciutadans catalans haurien traslladat el seu domicili des de Catalunya cap a algun país estranger, i haurien fet la corresponent alta consular, al llarg de l'any 2016. Això suposa una lleugera reducció del 2,8% respecte de 2015 en que es van enregistrar 17.856 canvis de residencia.

El total d'espanyolsque haurien fet els mateixos passos per el canvi de domicili cap a l'estranger seria de 91.059 l'any 2016 (una reducció del 3,6% respecte dels 94.457 de l'any anterior).
Entre els anys 2008 i 2015, període de l'actual crisis econòmica, el total de persones de nacionalitat espanyola que han traslladat el seu domicili des de Catalunya cap a l'estranger és de 102.885.

El total, persones de nacionalitat espanyola residents a Catalunya més persones d'altres nacionalitats residents a Catalunya, que haurien abandonat Catalunya en el mateix període 2008-2016 és de 804.673 persones.
Dels 17.368 catalans que s'han donat d'alta a consolats de l'Estat espanyol el 2016, 9.206 són homes i 8.162 dones. El factor gènere no sembla doncs determinant en la decisió d'emigrar.

Un total de 102.885 catalanshan marxat ha viure fora de Catalunya com a conseqüència de la crisi econòmica al llarg del període 2008-2016. Si considerem els anys 2003-2006 en que la situació econòmica a Catalunya no semblava presentar especials incerteses, el moviment migratori, caracteritzat per una normal mobilitat professional, acadèmica o familiar, se situava entre les 1.800 i les 4.000 persones (a 2002 hi havia hagut també un moment de fort creixement de l'atur a Catalunya i a Espanya). Des de 2007 l'increment de les sortides és sostingut fins a assolir els valors màxims a 2015. Encara molt lluny, en tots el casos, de les xifres de migració catalana i espanyola dels anys 1950-1970.

La distribució provincialdels 17.368 catalans emigrats a 2016 indica que els procedents de la província de Barcelona són 12.827, de Girona en són 1.906, de Tarragona 1.675, i de Lleida 960.

Emigració de catalans cap a països altres que l'Estat Espanyol 2002-2016

Emigració catalana

Fluxos migratoris repartits majoritàriament entre Europa i Amèrica

Segons l'EVR, els destins continentals principals d'emigració dels catalans a 2016, per continents, van ser: la Unió Europea (8.281), Amèrica (6.356), la resta d'Europa (1.461), Àsia (719), Àfrica (335) i Oceania (216).

Per països les destinacions migratòries principalsa 2016 van ser: França (2.367), Alemanya (2.160), Regne Unit (2.166), EUA (1.362), Equador (1.073), Suïssa (682), Andorra (639), Colòmbia (602), Bèlgica (483), Mèxic (490), Argentina (429), Perú (379), República Dominicana (373), Bolívia (360), Xile (288), Brasil (227), Països Baixos (302), Itàlia (191),  Austràlia (186), Uruguai (175) i Xina (167).

Catalunya (17.368) és la segona Comunitat Autònoma emissora d’emigració nacional a 2016 (era la tercera a 2011) després de la de Madrid (20.589 emigrants nacionals l’any 2016) i per davant d'Andalusia (10.862), País Valencià (9.554), Galicia (5.240), Canàries (5.184), Castella i Lleó (3.371), Castella-La Manxa (2.843), Euskadi (2.841), Balears (2.575), Múrcia (2.335), Aragó (2.200), Astúries (1.671), Navarra (1.456), Cantàbria (959), Extremadura (888) i La Rioja (679).

 

L'anàlisi per edats de les xifres oficials des catalans que emigren

Per grups d'edatels 17.368 catalans emigrats a 2016 es distribueixen de la manera següent: 4.427 (de 0 a 15 anys), 1.763 (de 16 a 24 anys), 3.872 (de 25 a 34 anys), 3.867 (de 35 a 44 anys), 2.066 (de 45 a 54 anys), 764 (de 55 a 64 anys) i 609 (de més de 65 anys).

Distribució per grups d'edat

La desagregació per edats corresponents a l'any 2016 mostraria que el 35,7% dels que van instal·lar-se a l'estranger a 2016 estan en les franges d'edat entre 0 i 24 anys (i el 25,5% són menors de 15 anys), però que els majors de 35 anys representen el 42,1%. Més enllà del debat sobre on situar la frontera del què s'entén per emigració 'juvenil' és prou clar que l'emigració actual no afecta únicament als sectors més joves de la població sinó que es distribueix raonablement entre les franges d'edat principals amb una forta presència dels grups menors d’edat. Caldria doncs discutir la constant tendència des de molts mitjans de comunicació de parlar d'emigració juvenil qualificada com el gran i únic  problema de Catalunya.

A més el fet que el 25,5% d'aquesta emigració sigui menor de 16 anys deixa clar el caràcter cada cop més familiar de l'emigració actual. No resulta plausible imaginar que aquesta emigració de menors d’edat emigra sola i això obliga als poders públics catalans a prendre en consideració les necessitats d'aquesta creixent població infantil a l'exterior.

 

Una cobertura estadística insuficient

Com hem dit aquestes estadístiques es basen en les dades de l’EVR (Estadística de Variacions Residencials) que produeix l’INE. La base estadística per detectar la variació residencial és l’alta consular i la baixa en el municipi espanyol d’origen. Moltes de les persones que emigren, i molt particularment les que ho fan a països de la Unió Europea, aprofiten les facilitats lligades a la lliure circulació i no fan cap tràmit consular. A més les grans dificultats per a exercir el dret de vot a l’exterior no constitueixen cap incentiu per a fer l’alta consular. Per aquestes raons es pot estimar que les estadístiques de l’INE que presentem sots-avaluen fortament el moviment migratori.

En alguns països com Alemanya les estadístiques oficials alemanyes recollien una arribada acumulada 2009-2015 de 155.918 espanyols mentre que el PERE només en recull 139.555. Molt més greu és el cas al Regne Unit on l’estadística oficial britànica a 2016 dóna la xifra de 47.741 procedents de l’Estat espanyol sol·licitants del NIN (National Insurance Number) mentre que el PERE només en recull 17.937. Similar situació a Irlanda on es van expedir 5.545 Personal Insurance Numbers a 2016 mentre que el PERE només en recull 1.164. Altres casos a Europa són Àustria (7.170 arribades acumulades d'espanyols entre 2009 i 2017 mentre que el PERE en recull 5.386) o els Països Baixos (25.333 segons les autoritats nacionals i 23.095 segons el PERE).

No hi ha procediments estadístics fiables per a estimar el volum de sots-avaluació migratòriaque és molt evident a Europa.

 

Una emigració sense perspectives immediates de retorn

Resulta certament difícil establir prediccions sobre si una bona part d'aquesta emigració té en el retorn el seu horitzó personal cara al futur. La publicació, a primers d'any, per part de l'INE de les dades del Padró Municipal d'Espanyols Residents a l'Estranger (PERE) permet observar un creixement sostingut de la població catalana resident a l'exterior i una taxa de retorn relativament baixa (més enllà dels fracassos en l'experiència migratòria, el retorn dels quals és relativament ràpid, i un altra grup que, efectivament, retorna al cap d'alguns anys).

Res no fa pensar que l'actual generació migrant tindrà un comportament diferent respecte del retorn diferent al de les generacions anteriors i tota esperança d'un retorn immediat quan la situació econòmica millori es contradiu amb comportaments passats de l'emigració catalana i amb l'experiència d'altres països al món també amb forta emigració.

 

Els inscrits com a votants al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) no paren de créixer

Un indicador prou clar del caràcter estructural d'aquesta emigració catalana i de les escasses, ara per ara, possibilitats de retorn és la inscripció al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) malgrat les dificultats del sistema de vot exterior. La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1er de juliol de 2017 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 222.593. Això representa un augment de 915 electors en un mes, un augment de 13.768 electors entre juliol de 2016 i juliol de 2017 i un augment de 25.991 votants respecte dels 196.602 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015.

El CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat).

En el cas del Referèndum convocat pel Govern català el 1er d'octubre de 2017, al no ser una convocatòria pactada amb l'Estat no es podrà utilitzar el CERA i les persones que desitgin votar hauran de fer-ho donant-se d'alta al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior.

Conèixer millor les necessitats i característiques dels catalans de l’exterior és la raó principal per la que el Govern Català va publicar el Decret 71/2014, de 27 de maig, pel qual es va crear el Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior i s'estableixen els requisits i el procediment d'inscripció. La finalitat d'aquest registre és, inicialment, la de conèixer millor qui som els catalans de l'exterior i poder establir polítiques adequades de suport en tots els àmbits (socials, educatius, laborals, etc.). La negativa de l’Estat a transferir les dades personals dels residents exteriors (no les dades agregades que són públiques) a les comunitats autònomes ha fet que diverses autonomies (Andalusia, Galicia, Catalunya) hagin impulsat la creació d’aquests registres propis que, en tots els casos, han estat una fracàs d’inscripció atesa la manca d’una campanya pública d’envergadura per a fer-los coneguts i viables. El registre és una eina útil per un millor coneixement estadístic dels catalans de l'exterior si bé no podrà, en cap cas, substituir al PERE.

 

Quants catalans hi ha ara repartits pel món ?

Segons les dades del PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Exterior) de l'INE, un total de 284.374 catalans estaven inscrits als consolats espanyols d’arreu del món a 1er de gener de 2017. Aquesta xifra no inclou ni els nascuts a Catalunya residents a d’altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol (que segons el mateix INE eren 409.702 a 1er de gener de 2016 tot i que una gran part difícilment conserva cap lligam amb Catalunya), ni les persones que han adoptat la nacionalitat del país d’acollida (de les quals no es difonen dades oficials). Les dades indiquen un creixement persistent i no conjuntural  dels inscrits catalans als consolats espanyols des que es va crear el PERE l’any 2008 (de 144.002 el 2008 a 284.374 a 2017) per bé que una part d’aquests nous inscrits són recuperacions de nacionalitat espanyola de segones o terceres generacions acollides a la disposició addicional setena de la Llei de la memòria històrica, que permetia accedir a la nacionalitat espanyola a fills i nets d'exiliats i represaliats de la guerra civil espanyola, però que mantenen un vincle feble amb la que va ser la terra dels seus pares o avis i que difícilment exerciran mai el seu dret de vot. El que  no significa que se'ls hagi de menystenir en cap cas.

La FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) estima en un mínim de 500.000 els catalans residents fora de Catalunya (a l'estranger i a la resta de l'Estat espanyol)sense incloure segones i terceres generacions que tenen la nacionalitat del país de residència (per les quals no hi ha un mètode fiable de càlcul de quantes persones representen). Els augments o no en l’emigració dels catalans pels propers anys són ara per ara, imprevisibles.

 

Els perfils d’aquesta nova emigració

Anar a la recerca d’oportunitats de treball fora d'Espanya és i ha estat una constant al llarg de la història de Catalunya i per a molts, desprès de més de cinc anys de crisis al mercat laboral, l’emigració es presenta com a una de les poques sortides possibles, sinó la única. En aquesta emigració catalana (i en l'espanyola) hi apareixen uns grups molt definits i amb repercussions diverses, pel què fa a la seva presència a les estadístiques, i amb necessitats força diferents:

· Un grup constituït per joves d'ambdós sexes amb una excel·lent qualificació acadèmica (majoritàriament enginyers, arquitectes, TIC, etc.) o professional (infermeria, hostaleria, etc.) i amb un bon nivell lingüístic que està aprofitant les ofertes que arriben des de diversos països (sobretot Alemanya, Regne Unit, Noruega, Con Sud d’Amèrica, Orient i altres) per a ocupar llocs de treball no coberts en aquests països. Al tractar-se d'una emigració, en general, amb contracte de treball, des del moment de la sortida, la seva cobertura estadística (atès que majoritàriament fan l'alta al registre consular) és molt significativa.

· Un grup de joves llatinoamericans amb doble nacionalitat (equatoriana, argentina, uruguaiana i espanyola en general però també altres) de qualificacions diverses que han fet, majoritàriament, tota la seva vida a Catalunya i que fan ara el camí invers als seus pares retornant cap al país d'origen. Al tenir doble nacionalitat no tenen necessitat d'enregistrar-se als consolats espanyols i la cobertura estadística és molt baixa.

· Treballadors qualificats desplaçats per les seves empreses (construcció, energia) que aprofiten (a Europa) les licitacions d’obres i serveis que imposa la legislació europea o que han guanyat concursos d’obra pública en països tercers. Aquest grup té, normalment, una bona cobertura sindical però no necessàriament estadística.

· Un grup molt variat, qualificat i no qualificat i d'edats diverses, nombrós i problemàtic, que aprofita el dret a la lliure circulació en els Estats Membres de la Unió Europea i altres estats que tenen acords amb l'UE, per a desplaçar-se amb contractes curts o a la recerca d'oportunitats laborals de qualsevol tipus. Va ser un fenomen molt significatiu en el període 2008-2013 afortunadament en fort descens. Al no haver-hi cap obligació d'enregistrament consolar és un grup de difícil quantificació però que demana molt sovint l'assistència dels casals catalans o d'altres institucions exteriors. Una emigració 'espontània' és a dir que se’n va a l’aventura sense un contracte de treball previ, no s’enregistra ni al consolat espanyol del país d’acollida ni es dóna de baixa en el seu municipi d’origen. Només quan consolida la seva situació es dóna d’alta al PERE però, durant molt de temps, escapa a les estadístiques.

 

Què es pot fer ?

Va costar molt que, finalment, tant les autoritats catalanes com espanyoles prenguessin consciència de la dimensió del problema. Malgrat tot encara se senten desafortunades expressions (‘mobilitat exterior’, ‘itineraris formatius provisionals’, etc. per a no utilitzar la paraula emigració). Cal una política activa de reconeixement del problema. El flux migratori és constant i cal intentar encarrilar i assistir aquest moviment migratori per evitar que es converteixi en una absoluta descapitalització intel·lectual i laboralment qualificada del país.

Catalunya és ha estat i serà un país d’acollida d’immigració procedent d’arreu però en molts moments de la seva història, per més o por menys temps, per raons polítiques o por raons econòmiques, és, ha estat i serà també país d’emigració.

Som Catalunya Exterior, també som Catalunya.

 

Federació Internacional d'Entitats Catalanes

Agost 2017

 

 

 

 

 

 

 

Nota metodològica


L' Estadística de Variacions Residencials (EVR) l'elabora l'INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol sobre la base de l'explotació de la informació relativa a les altes i baixes per canvis de residència registrats als Padrons Municipals, amb data de variació de l'any de referència, i que només es reflecteixen en la base padronal de l'INE fins el mes de març (inclusivament) de l'any següent al de l'estudi. S'obtenen així la totalitat de les variacions residencials anuals interiors i part de les exteriors; les primeres són les que es produeixen entre els diferents municipis de l'Estat y les segones són els moviments des de o cap a l'estranger.

 

L'EVR s'obté a partir de les inscripcions padronals, no obstant, si es calcula el saldo migratori net com diferència entre les Altes i les Baixes per variació residencial exterior, el saldo que s'obté no coincideix amb el que es dedueix com a diferència entre les xifres de població resultants del Padró i el saldo vegetatiu produït en l'any. Aquestes discrepàncies estan ocasionades per les variacions que s'incorporen en el període d’al·legacions (altes i baixes que no havien entrat a la base de l'INE en el moment del tancament de la EVR però que es tenen en compte en les xifres de població a 1er de gener), les Altes por Omissió (en el cas de que el ciutadà declari no estar inscrit prèviament i no es trobi inscripció anterior a la base de l'INE sí que es reflecteix a en la xifra de població), baixes per Inclusió Indeguda (ajustaments de registre no incorporats a l'EVR però sí en les xifres a 1er de gener), variacions de períodes anteriors (l'INE rep no només moviments del mes anterior sinó de mesos o inclús anys anteriors que sí s'incorporen a la xifra de població) i saldo vegetatiu (naixements-defuncions provinents del Registre Civil no coincidents amb el saldo de les inscripcions padronals).

Twitter de la FIEC