UNICAMENT EL 7,5% DELS ELECTORS EXTERIORS CATALANS VA PODER VOTAR

Evolució del votLa coalició En Comú Podem ha estat la força política més votada entre els catalans de l'exterior a les eleccions generals del passat 26 de juny amb 4.350 vots (28,1%) seguida per ERC (19,2% amb 2.965 vots), Ciutadans (13,4% amb 2.067 vots), Partit Popular (13,0% amb 2.006 vots), PSC (11,9% amb 1.838 vots), CDC (11,8% amb 1.825 vots) i PACMA (1,5% amb 236 vots).

Únicament 15.479 del 206.317 votants inscrits al CERA (cens Electoral de Residents Absents) van aconseguir votar. Això representa un 7,5% del cens, el que iguala la participació dels catalans de l'exterior en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S a 2015 i millora la participació del 5,9% en les eleccions generals del 20-D.

  • Sense cap sorpresa finalment van ser únicament 15.479 els catalans residents a l'exterior sobre un total de 206.317 inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) els que van aconseguir dipositar un vot vàlid en les Eleccions al Congrés de Diputats i al Senat celebrades el passat dia 26 de setembre. Això representa un lamentable percentatge del 7,5% sobre el total del cens o el què és el mateix: el 92,5% dels electors catalans a l'exterior no han pogut votar en aquestes eleccions.
  • Els electors catalans que van aconseguir inscriure’s com a votants temporals a l’ERTA (Españoles Residentes Temporalmente Ausentes) van ser únicament 1.287 (50% menys que a 2012).
  • Unidos Podemos va ser la força més votada entre els electors espanyols a l'exterior amb el 30,2% dels vots (36.193) seguits pel PP amb el 28,6% (34.275 vots), el PSOE amb el 16,6% (19.916 vots) i Ciudadanos amb el 15,1% (18.134 vots). Els resultats són molt similars als del 20-D. Hi ha un lleuger augment de la participació del 4,7% el 20-D al 6,3% aquesta vegada amb 120.777 votants sobre 1.924.087.
  • Atès que Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia no compta amb una Junta Electoral Central pròpia que tingui l’obligació d’agregar i centralitzar les dades per països de procedència del vot. Això fa que les dades electorals exteriors per Catalunya hagin de ser agregades i produïdes per associacions interessades.
  • La previsible conseqüència d’una participació entre el 15 i el 30% dels electors exteriors, com abans de la implantació del 'voto rogado', hauria estat l’alteració de la distribució d’escons a diverses circumscripcions.
  • El problema és estructural: és la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) i el seu article 75 amb la implantació del 'voto rogado' i els seus terminis curts i absurds el que no permetrà mai una participació satisfactòria.
  • Trobareu una Taula recapitulativa del vot exterior en totes les convocatòries electorals a Catalunya des de 1995 fins a 2016.
  • Es d'esperar que el nou Congrés de Diputats, si algun dia arriba a treballar com a tal, procedeixi, com així ho han inclòs gairebé tots els partits polítics en els seus programes, a la reforma de la LOREG i a l'abolició del 'voto rogado'.
  • A Catalunya seguim amb interès les propostes d'instauració d'un sistema de vot electrònic, si bé calenmoltes campanyes prèvies perquè els electors exteriors el puguin utilitzar algun dia de manera efectiva.