Home

Facebook de la FIEC

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

Campanya registre Gencat

Facebook treballar a l'exterior

Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior

Campanya registre Gencat

Home

Lliurament dels premis IPECC 2018El Parlament ha acollit aquest divendres dia 23 de novembre l'acte de lliurament del premi “Josep Maria Batista i Roca - Memorial Enric Garriga Trullols 2018”, que atorga anualment des de fa trenta anys l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) per distingir la tasca de deu catalans o catalanòfils de difusió de la llengua i la cultura catalanes des d'arreu del món.

L'acte l'ha presidit el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que ha lliurat els premis. Les deu persones distingides en aquesta trentena edició són: Joan Manuel Azuaga (resident a Basilea, Suïssa); Rosa Beatriz Castellà (a Capitán Sarmiento, Argentina); Lavínia Coman (a Focsani, Romania); Maria Gibert (a Montevideo, Uruguai); Marie Kapretz (a Berlín, Alemanya); Lola Monell (a Rosario, Argentina); Idània Esther Rodríguez (a l'Havana, Cuba); Núria Soler (a Madrid, Espanya); Dolors Torres (a La Plata, Argentina), i Carla Valentino (a l'Alguer, Itàlia).

També hi han intervingut el president de l'IPECC, Xavier Tudela; el secretari general de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), Antoni Montserrat, i Joan Manuel Azuaga en nom de tots els premiats.

 

En el següent enllaç teniu la reproducció íntegra de l’acte:

https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=8249219

Comunicat de la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) sobre:
 

Revertir el 155El Govern català resol positivament el Recurs de Reposició presentat per la FIEC i 26 entitats exteriors que permet revertir definitivament els efectes del 155 sobre les nostres entitats;

 

El Congrés dels Diputats aprovarà en els properes dies una reforma de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) que derogarà, per fi, el 'voto rogado';

Derogació del voto rogado

 

 

El Govern català presenta un avantprojecte de llei sobre vot electrònic pels catalans de l'exterior que necessitarà profundes modificacions si s'aprova la derogació del voto rogado.

 

Veure comunicat
Comunicat FIEC
 

  • Un total de 119.111 catalans, dels quals 16.226 durant l’any 2017, han marxat ha viure fora de Catalunya com a conseqüència de la manca d'oportunitats laborals adequades al llarg del període 2008-2017.
  • Segons aquestes dades un total de 16.226 ciutadans catalans haurien traslladat el seu domicili des de Catalunya cap a algun país estranger, i haurien fet la corresponent alta consular, al llarg de l'any 2017. Això suposa una reducció del 7,5% respecte de 2016 en que es van enregistrar 17.368 canvis de residencia.
  • El total d'espanyols que haurien fet els mateixos passos per el canvi de domicili cap a l'estranger seria de 79.209 l'any 2017 (una reducció del 13% respecte dels 91.059 de l'any anterior).
  • La desagregació per edats corresponents a l'any 2017 mostraria que el 35,0% dels que van instal·lar-se a l'estranger a 2017 estan en les franges d'edat entre 0 i 24 anys (i el 24,1% són menors de 15 anys), però que els majors de 35 anys representen el 41,0%.
  • A més el fet que el 24,1% d'aquesta emigració sigui menor de 16 anys deixa clar el caràcter cada cop més familiar de l'emigració catalana actual.
  • No hi ha procediments estadístics fiables per a estimar el volum de sots-avaluació migratòria que es pot veure molt evident a Europa.

 

Veure el comunicat complet de la FIEC.

El 155

Una de les mesures que es van adoptar després de l’aprovació de l’Acord del Senat espanyol de 27 d’octubre sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va ser la de notificar, a finals de desembre de 2017, a totes les comunitats catalanes de l’exterior que no cobrarien les subvencions corresponents a l’any 2017. Aquestes subvencions que cobreixen cinc àrees d’activitat (despeses de funcionament, activitats culturals, cursos de llengua catalana, ajudes socials d’urgència i suport a la nova emigració) són essencials pel manteniment de moltes d’aquestes entitats. Permeten pagar els sous dels professors de català, el lloguer i el manteniment dels locals, ajudar a catalans en situació d’extrema dificultat, donar suport i assessorament als nous arribats, promoure la llengua i la cultura catalana, etc.). La interpretació del Ministerio de Asuntos Exteriores del Govern espanyol (‘aconsellat’ en molts casos per ambaixades i consolats) era que les comunitats catalanes de l’exterior eren suports del ‘procés’ que vivia Catalunya.