Home

Facebook de la FIEC

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

Campanya registre Gencat

Facebook treballar a l'exterior

Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior

Campanya registre Gencat

Home

El passat dia 9 de novembre el ple del Parlament de Catalunya va debatre les dues esmenes a la totalitat contra la Llei de la comunitat catalana de l'exterior presentades pel PP i per Cs. El Projecte de llei de la comunitat catalana a l'exterior seguirà la tramitació parlamentària, ja que la cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat C's i el PPC per 34 vots a favor (C's i PPC), 97 en contra (JxSí, PSC, CSQP i CUP) i 1 abstenció.

El projecte, que es tramita pel procediment d'urgència, té per objectiu donar suport, assistència i protecció als catalans residents a l'estranger, reconèixer-los com a destinataris de l'obra de govern i potenciar les relacions amb els països on hi ha una important presència de catalans. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presentat la iniciativa, i al debat hi han intervingut també Jordi Sendra (JxSí), Susana Beltrán (C's), Ferran Pedret (PSC), Joan Josep Nuet (CSQP), Juan Milián (PPC) i Anna Gabriel (CUP). Podeu trobar la seqüència completa del debat a:

http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7814324&p_cp2=7815274&p_cp3=7815025

 

Anàlisi del text de la llei de la comunitat catalana de l'exterior

Cliqueu al damunt de la imatge per obrir el document (PDF)

El Govern de Catalunya va presentar al Parlament de Catalunya el passat mes de setembre 2016 l’avantprojecte de la Llei de la comunitat catalana de l’exterior, que substituirà la vigent Llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, i que es tramita pel procediment d’urgència.La finalitat d'aquesta Llei és la d'establir un marc normatiu que reguli les relacions entre el Govern de Catalunya i els catalans residents a l'exterior, sigui en països estrangers o en d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, i les seves entitats.

Censats CERA i votsEL CENS ELECTORAL DE CATALANS CREIX A TOTES LES DEMARCACIONS CONSOLARS ARREU DEL MON

Ens cal una nova legislació electoral pels catalans de l'exterior i reforçar el Registre de Catalans de l'Exterior

La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1er d’agost de 2016 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 209.226. Això representa un significatiu augment de de 12.624 votants respecte dels 196.602 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.

Aquests increments són el producte de l'emigració continuada que coneix el nostre país. Aquestes xifres no tenen en compte el fet que molts catalans i espanyols residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols, particularment a Europa, i la xifra real de potencials votants exteriors és probablement molt superior a la xifra oficial.

EL CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat). Les condicions de vot, tal i com va quedar de manifest en les darreres eleccions, són desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del 'voto rogado' que va fer que únicament el 7,5% dels inscrits catalans podessin votar en les eleccions al Congrés de Diputats de 2016 i a les del Parlament de Catalunya de 2015.

Vot electrònicUna noticia positiva però amb un resultat que no dependrà només de la bona voluntat del govern

El Govern català va aprovar la setmana passada la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei pel qual es regula el procediment de votació electrònica per als catalans residents a l’estranger, per tal de garantir el dret de vot dels catalans de l'exterior i superar els entrebancs que el sistema actual planteja a aquests ciutadans. Es tracta d'un compromís adquirit pel Govern després que en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre en que només 14.781 catalans residents a l’estranger (el 7,5%), dels 196.065 censats amb dret fer-ho, van votar a causa de les dificultats del sistema. Aquesta situació s'ha repetit en les convocatòries del 20-D (amb un 5, 9% de participació) i del 26-J 5 (amb un 7,5%). En tots els casos lluny de la participació d'entre el 27 i el 34% en les convocatòries anteriors a la reforma que va posar en marxa el denominat 'voto rogado' l'any 2010.