El Govern espanyol ha rebut més de 2,4 milions de sol·licituds de nacionalitat en virtut de la Llei de Memòria Democràtica (coneguda com llei de nets al Con Sud d’Amèrica). Una de les mesures incloses en la llei de memòria democràtica impulsada pel Govern el 2022 concedeix la nacionalitat a estrangers que siguin descendents d’espanyols i d’exiliats o represaliats del franquisme. El procés de revisió de sol·licituds ja està en marxa al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.

Una vegada es resolgui la revisió i concessió de sol·licituds de nacionalitat, un procés que pot durar mesos, és previsible que centenars de milers d’estrangers amb arrels espanyoles adquireixin drets plens al l’Estat espanyol, en una fórmula que el Govern va justificar en la reparació històrica del franquisme.

Des de la seva entrada en vigor, ha despertat un gran interès a l’Amèrica Llatina, on viuen milions de descendents d’espanyols que van emigrar durant la Guerra Civil i la postguerra. El termini per a les sol·licituds concloïa inicialment l’octubre del 2024, però el Govern va publicar un decret per prorrogar-lo un any, i finalment el termini es va tancar el 22 d’octubre de 2025 per als que estiguessin interessats a obtenir la nacionalitat.

Al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica estimaven llavors entorn del milió i mig les sol·licituds rebudes les setmanes prèvies al fet que expirés el termini, però l’accelerada final abans del tancament va provocar una allau de demandes de sol·licitud als diferents consolats.

El volum més elevat de peticions es concentra a l’Amèrica Llatina. Prop del 40% de les sol·licituds, al voltant d’un milió, incloent les sense expedient formal per no haver obtingut una cita consular, procedeixen d’Argentina. Només el consolat de Buenos Aires acumula unes 645.000 peticions, seguit per Córdoba (125.000). També destaquen L’Havana (350.000), Ciutat de Mèxic (165.000), São Paulo (150.000), Miami (120.000) i Caracas (40.000).

La llei s’està aplicant de manera favorable. La taxa de denegació és molt baixa, únicament del 2%, i aproximadament la meitat dels expedients oberts s’han resolt positivament segons dades del Consejo General de la Ciudadanía Española en el Exterior (CGCEE),

La llei de Memòria Democràtica permet obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant dues vies. Una, la més simbòlica, és la que es concedeix als fills o nets d’exiliats i víctimes de la dictadura franquista, que van abandonar Espanya «per causes polítiques, ideològiques i fins i tot d’orientació sexual». En aquest apartat també es concedeix la nacionalitat als descendents de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat al casar-se amb estrangers abans de 1978.

Entre 1936 i 1955, la llei presumeix automàticament que qualsevol espanyol que sortís del país va ser un exiliat. En aquests casos només és necessari demostrar la sortida d’Espanya mitjançant documents com a passaport amb segell d’entrada, registre civil del país d’acollida, documents oficials que acreditin l’arribada o inscripció al consolat espanyol.

En canvi, per als que van sortir d’Espanya entre 1956 i 1978, a més de provar la sortida del territori espanyol, han d’acreditar específicament la condició d’exiliats. Això es pot fer amb documents que demostrin haver rebut pensions d’exiliat, certificacions d’organismes internacionals de refugiats, o informes de partits, sindicats o entitats reconegudes que hagin treballat en la protecció o memòria dels exiliats espanyols.

Però la llei de memòria democràtica ofereix una segona via, molt més senzilla, i també concedeix la nacionalitat als nascuts fora d’Espanya amb pares o avis originàriament espanyols, fent menció expressa a la disposició addicional setena de la llei de memòria històrica del 2007 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En aquest cas, els sol·licitants han d’aportar un certificat de naixement dels seus pares o avis acreditant-ne l’origen.

Impacte en el cens electoral

Aquest procés de nacionalització podria arribar a duplicar el cens d’espanyols a l’exterior (i probablement el de catalans), en cas de concedir-se totes les sol·licituds. En les últimes eleccions celebrades, les europees de juny del 2024, el vot del CERA ascendia a 2.386.250 residents a l’exterior. Una inclusió de 2,4 milions d’espanyols de nova nacionalitat suposaria un augment del 100% del CERA.

La Mesa del Parlament havia de decidir si l’admetia a tràmit, cosa que  es va confirmar a la reunió de la Mesa del Parlament del dia 28 d’octubre.

El text estava signat per sis persones, cinc de les quals són catalans residents fora del país. La comissió  promotora de la ILP està formada per : Margarita Abella, Mireia Domènech i Bonet, Anna Maria Izquierdo,  Sergi Marzàbal, Antoni Montserrat i Quica Sol. Tots ells han impulsat el projecte amb l’objectiu de  mobilitzar la ciutadania quan s’obri la recollida de signatures. Entre ells, Sergi Marzàbal i Antoni  Montserrat, són membres de les entitats Catalans al Món i de la FIEC, referents en la creació de xarxes de  catalans a l’exterior. 

L'objectiu no és canviar la representativitat al Parlament de la Catalunya interior, sinó que la ILP té com  a objectiu donar veu i democratitzar els vots a l'exterior. La iniciativa planteja la implantació del vot  electrònic i el vot delegat, així com la creació d'una circumscripció específica per als residents a  l'estranger. És a dir, que tots els catalans residents a l'estranger tindrien uns diputats que els  representarien a la cambra catalana. 

El dijous 9 d’octubre Casals en Xarxa va organitzar un PUNT DE TROBADA sobre la ILP per una llei electoral  catalana amb membres de la Comissió Promotora (Margarida Abella, Quica Sol, Sergi Marzábal, Anna Maria  Izquierdo).

El divendres 10 d’octubre la ILP es va presentar a l’Espai Línia de Barcelona amb el debat ‘Cap a una llei  electoral catalana’ amb la participació d’Antoni Montserrat i Mireia Domènech i Bonet, impulsors de la ILP, i Ismael Peña-López, exdirector general de Participació Ciutadana i Processos electorals (2018-2021),  professor de la UOC especialitzat en governança i consultor de l’OCDE. 

Ara es tracta de recollir 50.000 signatures (a l’interior i a l’exterior) que són les necessàries per a que el  text de la ILP pugui ser debatut al Parlament de Catalunya. En les properes setmanes s’anunciarà com es  farà la recollida d’aquestes signatures que serà tant físicament com telemàticament. 

Un dels impulsors, Antoni Montserrat Moliner, membre de la FIEC, explica en aquestes entrevistes a  Vilaweb i a Exterior.cat i en aquest article a Sin Permiso per què falla el model actual i quins canvis  proposen. 

En Sergi Marzàbal, de Catalans al Món, ho explica en una entrevista a RAB Ràdio i a un article a El Món. En Germà Capdevila, Director de RAB Ràdio, ho explica en articles a Nació Digital i al web de RAB Ràdio.